CARPE DIEM ??????
04/05/2007.
Tornava d’un viatge de tres dies al nord de Navarra. Era a l’alçada de Raimat (més o menys) i a la dreta de la carretera hi havia un d’aquest estris per regar que van muntats sobre rodes. En aquest cas no era dels que giren sinó longitudinal i hi tenia una vista molt precisa i profunda. De lluny me’n vaig adonar que hi havia molts ocells sota la línia d’aigua i em va semblar detectar garses d’aquestes blanques que per aquí també en hi ha. Ara bé, hi havia un altre tipus d’ocell de molta més alçada i aparentment envergadura i em vaig pensar que eren agrons o coses així. Després vaig veure que eren cigonyes. N’hi havia moltes, tots sota la línia del aparell.
Vaig pensar que buscaven algun tipus d’aliment. Però en acostar-m’hi vaig veure més clarament el que hi feien: dutxar-se!.
Efectivament, a mesura que l’estri avançava elles també caminaven, esventant lleugerament el plomall i arreglant-se les plomes.
Davant això un no pot evitar pensar que aquells que hom creu que haurien de tenir una visió més activa del que es pot fer per salvar la natura (no ho oblidem: i la nostra existència com a espècie!) i que et contesten: “Carpe diem”, tal vegada tenen raó. Sembla evident que nosaltres (animals molt joves) no ens salvarem!
Ara bé d’aquells que ens avantatgen en milions de segles molts sabran adaptar-se tranquil·lament a les nostres deixalles. Sí nosaltres que se suposa que podem contemplar la bellesa de l’existència en totes les seves innombrables formes ja no hi som, quina importància tindrà que algunes espècies hagin desaparegut!
D’altres, les més oportunistes o més ben adaptades als canvis, ens sobreviuran.
Tornava d’un viatge de tres dies al nord de Navarra. Era a l’alçada de Raimat (més o menys) i a la dreta de la carretera hi havia un d’aquest estris per regar que van muntats sobre rodes. En aquest cas no era dels que giren sinó longitudinal i hi tenia una vista molt precisa i profunda. De lluny me’n vaig adonar que hi havia molts ocells sota la línia d’aigua i em va semblar detectar garses d’aquestes blanques que per aquí també en hi ha. Ara bé, hi havia un altre tipus d’ocell de molta més alçada i aparentment envergadura i em vaig pensar que eren agrons o coses així. Després vaig veure que eren cigonyes. N’hi havia moltes, tots sota la línia del aparell.
Vaig pensar que buscaven algun tipus d’aliment. Però en acostar-m’hi vaig veure més clarament el que hi feien: dutxar-se!.
Efectivament, a mesura que l’estri avançava elles també caminaven, esventant lleugerament el plomall i arreglant-se les plomes.
Davant això un no pot evitar pensar que aquells que hom creu que haurien de tenir una visió més activa del que es pot fer per salvar la natura (no ho oblidem: i la nostra existència com a espècie!) i que et contesten: “Carpe diem”, tal vegada tenen raó. Sembla evident que nosaltres (animals molt joves) no ens salvarem!
Ara bé d’aquells que ens avantatgen en milions de segles molts sabran adaptar-se tranquil·lament a les nostres deixalles. Sí nosaltres que se suposa que podem contemplar la bellesa de l’existència en totes les seves innombrables formes ja no hi som, quina importància tindrà que algunes espècies hagin desaparegut!
D’altres, les més oportunistes o més ben adaptades als canvis, ens sobreviuran.
enviat per Un torroellenc airat a la/es
10:04
|
1 comentaris
